X Jornada Tècnica de Prevenció i d’Atenció a Adolescents en Risc
El passat dimarts, 10 d’octubre de 2023, experts en l’atenció d’infants i adolescents van debatre, al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, les causes d’una hipersexualització cada cop més precoç en les noies i els nois, la manca de coneixement i control per part de les famílies, i les possibles conseqüències en la seva salut emocional.
“Internet no ha inventat la pornografia però l’ha esbombada entre els més joves”
Quins efectes i disfuncions emocionals poden ocasionar els impactes sexuals que reben els infants i els joves? Quines seqüeles deixa el consum de pornografia als adolescents? El model actual que reben els adolescents en relació al sexe i a la sexualitat és inevitable? És possible una formació afectivosexual generada des de la família i l’escola?
Aquest va ser el punt de partida de la X Jornada Tècnica de Prevenció i d’Atenció a Adolescents en Risc, que va organitzar la Fundació Portal en col·laboració amb Amalgama7 i el Col·legi de Metges de Barcelona. Enguany, sota el títol “Adolescents hipersexualitzats: una expressió de malestar emocional?” es va analitzar, reflexionar i debatre sobre aquest emergent social amb la participació de professionals, de diversos camps del coneixement, especialitzats en l’atenció infantojuvenil. La jornada va tenir lloc el 10 d’octubre, de manera telemàtica amb inscripció prèvia, a partir des de les 9:30 hores des del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
Els joves s’inicien a la pornografia entre els 8 i els 12 anys
La Fiscalia General de l’Estat revela un “alarmant” augment del 116% d’agressions sexuals comeses per menors. Si l’any 2017 es varen obrir 451 causes, l’any 2022 se n’han obert 974.
Segons els estudis de la Fundació d’Ajuda a la Drogoaddicció (FAD) i Save de Children, la visualització de pornografia s’inicia entre els 8 i els 12 anys. A més, en edats més avançades, entre els 13 i els 17 anys, set de cada deu adolescents consumeixen pornografia. El coneixement que tenen els pares i mares en relació amb aquest consum és molt petit, i només un de cada tres adults supervisa l’activitat dels seus fills a internet, les xarxes socials i els videojocs.
La pornografia no és homogènia. No tota és igual.
En els estudis d’Amalgama7 s’ha tipificat en 3 tipologies, a saber:
- La convencional.
- La de la humiliació i el dolor.
- La dels col·lectius vulnerables.
El 78% de les noies i els nois atesos a Amalgama7 (16,7 anys de mitjana) manifesten haver visionat imatges classificables en els tres tipus descrits.
Les dades obtingudes també revelen que els adolescents i joves que visionen pornografia freqüentment tenen tendència a realitzar més pràctiques de risc, com ara: compartir fotografies o vídeos íntims, accedir a plataformes, a cites a cegues, o, fins i tot, a deixar de realitzar activitats quotidianes per tal de dedicar més temps al consum pornogràfic. Tot i així, la percepció de risc que tenen aquests adolescents i joves és baixa o nul·la. És possible un consum responsable de pornografia?
Jordi Royo i Isach és vicepresident de la Fundació Portal, psicòleg clínic i director clínic d’Amalgama7, va assegurar que molts dels joves atesos relaten experiències, impactes i percepcions que estan molt allunyades de la pràctica de comportaments sexuals saludables. Considera que aquest consum precoç de pornografia i la falta d’educació sexual a la família i a l’escola faciliten el foment d’idees i d’emocions, en relació al sexe i a la sexualitat, basats en la violència cap a les dones i en estereotips negatius de gènere. Royo va afegir que “Internet no ha inventat la pornografia però l’ha esbombat entre els més joves”.
Programa i format de la jornada
La X Jornada Tècnica de Prevenció i d’Atenció a Adolescents en Risc, que va dur per lema “Adolescents hipersexualitzats: una expressió de malestar emocional?” s’ha basat en un debat transversal protagonitzat per especialistes dels camps de la salut, la salut mental, l’escola, la justícia, la policia, els serveis socials, entitats del tercer sector i empreses tecnològiques. El seu objectiu no ha estat només l’anàlisi i la difusió de coneixements, sinó l’elaboració de propostes tenen per objectiu la millora de la salut emocional dels adolescents i de les seves famílies.
