X Jornada Tècnica de Prevenció i Atenció a Adolescents en Risc

Dimarts 10 d’octubre, experts en l’atenció de nens i adolescents van debatre, al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, ​​les causes d’una hipersexualització cada cop més precoç a les noies i nois, la manca de coneixement i control per part de les famílies, i les possibles conseqüències en la seva salut emocional.

«Internet no ha inventat la pornografia, però l’ha multiplicat entre els més joves»

Quins efectes i disfuncions emocionals poden ocasionar els impactes sexuals que reben nens i joves? Quines seqüeles deixa el consum de pornografia als adolescents? El model actual que reben els adolescents en relació amb el sexe i la sexualitat és inevitable? És possible una formació afectiva sexual generada des de la família i l’escola?

Aquest va ser el punt de partida de la X Jornada Tècnica de Prevenció i Atenció a Adolescents en Risc, que va organitzar la Fundació Portal en col·laboració amb Amalgama7 i el Col·legi de Metges de Barcelona. Amb el títol “Adolescents hipersexualitzats: una expressió de malestar emocional?” es va analitzar, reflexionar i debatre sobre aquest emergent social amb la participació de professionals, de diversos camps del coneixement, especialitzats en latenció infantojuvenil. La jornada va tenir lloc el 10 d’octubre, de manera telemàtica amb inscripció prèvia, a partir de les 9.30 hores des del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

Els joves s’inicien a la pornografia entre els 8 i els 12 anys

La Fiscalia General de l’Estat revela un alarmant augment del 116% d’agressions sexuals comeses per menors. Si el 2017 es van obrir 451 causes, el 2022 s’han obert 974 causes.

Segons els estudis de la Fundació d’Ajuda a la Drogadicció (FAD) i Save de Children, la visualització de pornografia comença entre els 8 i els 12 anys. A més, en edats més avançades, entre els 13 i els 17 anys, set de cada deu adolescents consumeixen pornografia. El coneixement que tenen els pares i les mares en relació amb aquest consum és molt petit, i només un de cada tres adults supervisa l’activitat dels seus fills a internet, les xarxes socials i els videojocs.

La pornografia no és homogènia. No tota és igual.

Als estudis d’Amalgama7 s’ha tipificat en 3 tipologies, a saber:

1. La convencional.
2. La de la humiliació i el dolor.
3. La dels col·lectius vulnerables.

El 78% de les noies i els nois atesos a Amalgama7 (16,7 anys de mitjana) manifesten haver visionat imatges classificables en els tres tipus descrits.

Les dades obtingudes també revelen que els adolescents i joves que visionen pornografia sovint tenen tendència a fer més pràctiques de risc, com ara: compartir fotografies o vídeos íntims, accedir a plataformes, a cites a cegues, o, fins i tot, a deixar de realitzar activitats quotidianes per dedicar més temps al consum pornogràfic. Tot i això, la percepció de risc que tenen aquests adolescents i joves és baixa o nul·la. És possible un consum responsable de pornografia?

Jordi Royo Isach és vicepresident de la Fundació Portal, psicòleg clínic i director clínic d’Amalgama7, va assegurar que molts dels joves atesos relaten experiències, impactes i percepcions molt allunyades de la pràctica de comportaments sexuals saludables. Considera que aquest consum precoç de pornografia i la manca d’educació sexual a la família ia l’escola faciliten el foment d’idees i d’emocions, en relació amb el sexe i amb la sexualitat, basats en la violència envers les dones i en estereotips negatius de gènere. Royo ha afegit que «Internet no ha inventat la pornografia, però l’ha multiplicat entre els més joves».

Programa i format de la jornada

La X Jornada Tècnica de Prevenció i d’Atenció a Adolescents a Risc , que va portar per lema “Adolescents hipersexualitzats: una expressió de malestar emocional?” s’ha basat en un debat transversal protagonitzat per especialistes dels camps de salut, salut mental, escola, justícia, policia, serveis socials, entitats del tercer sector i empreses tecnològiques. El seu objectiu no ha estat només l’anàlisi i la difusió de coneixements, sinó l’elaboració de propostes que tenen com a objectiu la millora de la salut emocional dels adolescents i de les seves famílies.