Augment desaforat de la medicació antidepressiva en adolescents
El passat 22 de gener al programa d'”El matí de Catalunya Ràdio”, conduït per en Ricard Ustrell, vam poder seguir un debat amb dues autoritats mèdiques i de la psicologia com el Dr. Josep Ramon Laporte, professor de farmacologia, i en Jordi Royo, cofundador de la Fundació Portal, psicòleg clínic i director clínic d’Amalgama7, sobre el preocupant augment de la medicació amb antidepressius en menors de 15 anys: fins el 250%, produït des de 2022.
«El malestar no és una malaltia»
El Dr. Josep Ramon Laporte va evidenciar que els diagnòstics de depressió que es realitzen, sovint són una bossa on hi cap tot. I va denunciar el fet que la nostra societat està medicalitzant el malestar, quan el malestar no és una malaltia. En els diagnòstics de depressió en adolescents cal estar molt atents perquè el risc d’estigmatitzar-los és elevat. Igualment, el doctor va evidenciar que alguns estudis sobre els medicaments antidepressius en adolescents, elaborats ja fa dues dècades, van demostrar que cal administrar-los amb molta cura perquè, en determinats casos, poden augmentar les idees suïcides.
«Estar trist no és estar depressiu»
El psicòleg clínic, Jordi Royo, va afirmar que estàr trist no és estar depressiu. La tristesa té una causa que la justifica.
Quant a la identificació de la depressió en adolescents va expressar que la simptomatalogia no coincideix en adults i en joves. En el cas de la depressió endògena te a veure amb les característiques de la pròpia persona, mentre que en l’exògena té una causa identificable.
En els adults molts dels símptomes de la depressió tenen a veure amb un estat permanent de buidor, d’irritabilitat, amb poques ganes de relacionar-se, amb el plor intermitent, amb els pensaments de mort. En els adolescents no sempre s’expresssa així la depressió. Sovint estan més irritables, mengen menys, expressen queixes somàtiques com que els fa mal l’estómac i tenen vivències de fatiga, de manera recurrent, i no de forma puntual.
Més recursos públics per a la salut mental i més psicotèrapia
En el marc del programa de Catalunya Ràdio, (poden escoltar aquí les intervencions des del minut 32 en endavant) conduït per Ricard Ustrell, Jordi Royo va expressar la necessitat d’augmentar la despesa pública en salut mental al nostre país que actualment és de 4.000.000 milions d’euros i representa un 5,6% del total de la despesa sanitària, mentre que en d’altres països europeus arriba al 12-15% del total. De la despesa sanitària, la meitat és despesa psicofarmacològica, i un 10% destinada als antidepressius. En un context on no hi ha suficient oferta de psicoteràpia des de la sanitat pública, i per tant la psicoteràpia és un bé escàs.
Pel director clínic d’Amalgama7, d’altra banda és necessari diferenciar el malestar emocional de la depressió. Un adolescent amb malestar emocional com vam veure durant la Covid, s’expressa amb aïllament, abús de pantalles o de substàncies. A les consultes arriben molts nois i noies amb malestar emocional, amb expectatives no realistes. Les xarxes socials indueixen a crear expectatives no reals: els nois i noies sembla que han de tenir cotxes esportius, ser rics, famosos, guapos, etc. I com és eviden aquests criteris d’èxit, el 99% de les persones no els complim.
En Jordi Royo també va alertar del fet que consumir psicofàrmacs sembla que estigui de moda. Si s’experimenta angoixa, aleshores es tendeix a consumir directament ansiolítics.
Respecte fa uns anys, i altres generacions, una de les diferències del joves actuals i els adolescents, pel director clínic d’Amalgama7 és l’augment del consum de drogues de síntesi. Nascudes de la investigació mèdica, fa dècades, una vegada descartades per a l’ús terapèutic, aquestes drogues van passar a l’ús recreatiu Tenen el problema que són més barates, més accessibles i no cal peripècies per aconseguir-les. Hi ha més oferta i per tant hi ha més consum.
I com a societat, finalment, tenim una dificultat col·lectiva que és la pressa en resoldre dificultats emocionals i el malestar que, altrament, necessita el seu temps. Forma part de la vida travessar una mala experiència com ara curar-te de l’experiència d’haver tingut una parella tòxica. Caldrà realment fer una estratègia per superar aquest malestar emocional. No és una qüestió que es resolgui fàcilment.
Des de la Fundació Portal agraïm la difusió i sensibilització a través dels mitjans de comunicació que duu a terme, en Jordi Royo, cofundador de la Fundació Portal i autor de llibres com SOS Adolescents, els beneficis del qual va destinats a la missió de la Fundació, de suport als nois i noies que pateixen patologia dual i a acompanyar les seves famílies