Augment desaforat de la medicació antidepressiva en adolescents

El passat 22 de gener al programa matinal de Catalunya Ràdio, conduït per Ricard Ustrell, vam poder seguir un debat amb dues autoritats mèdiques i de la psicologia com el Dr. Josep Ramon Laporte , professor de farmacologia, i Jordi Royo , cofundador de la Fundació Portal , psicòleg clínic i director clínic d’Amalgama menors de 15 anys: fins al 250%, produït des del 2022.

«El malestar no és una malaltia»

El Dr. Josep Ramon Laporte va evidenciar que els diagnòstics de depressió que es realitzen, sovint són «un calaix de sastre on hi cap tot». I va denunciar que la nostra societat està medicalitzant el malestar quan el malestar no és una malaltia. En els diagnòstics de depressió en adolescents cal estar molt atents perquè el risc d’estigmatitzar-los és elevat. Igualment, el doctor va evidenciar que alguns estudis sobre els medicaments antidepressius en adolescents, elaborats ja fa dues dècades, van demostrar que cal administrar-los amb molta cautela perquè, en determinats casos, poden augmentar les idees suïcides.

«Estar trist no és estar depressiu»

El psicòleg clínic, Jordi Royo, va afirmar que estar trist no és estar depressiu. La tristesa sempre té una causa que la justifica.

Pel que fa a la identificació de la depressió en adolescents, va expressar que la simptomatologia no coincideix en adults i en joves. En el cas de la depressió endògena té a veure amb les característiques de la pròpia persona, mentre que a l’exògena té una causa identificable.

Als adults molts dels símptomes de la depressió tenen a veure amb un estat permanent de buit, d’irritabilitat, de poques ganes de relacionar-se, amb el plor intermitent, amb els pensaments de mort. Als adolescents no sempre s’expressa així la depressió. Sovint estan més irritables, mengen menys, expressen queixes somàtiques com que els fa mal l’estómac i tenen vivències de fatiga, de manera recurrent i no de manera puntual.

Més recursos públics per a la salut mental i més psicoteràpia

En el marc del programa de Catalunya Ràdio conduït per Ricard Ustrell, Jordi Royo va expressar la necessitat d’augmentar la despesa pública en salut mental al nostre país que actualment és de 4.000.000 milions d’euros i representa un 5,6% del total de la despesa sanitària, mentre que en altres països europeus arriba al 12-15% del total d’aquesta despesa. De la despesa sanitària, la meitat és psicofarmacològica, i un 10% destinada als antidepressius. En un context on no hi ha prou oferta de psicoteràpia des de la sanitat pública, i per tant la psicoteràpia és un bé escàs.

Per al director clínic d’ Amalgama7 , per altra banda, cal diferenciar el malestar emocional de la depressió. Un adolescent amb malestar emocional com vam veure durant la pandèmia s’expressa mitjançant conductes d’aïllament, abús de pantalles o substàncies. A les consultes arriben molts nois i noies amb malestar emocional, amb expectatives no realistes. Les xarxes socials indueixen a crear expectatives no reals: els nois i noies semblen ‘obligats’ a tenir cotxes esportius, ser rics, famosos, guapos, etc. I com és evident aquests criteris d’èxit, el 99% de les persones no els complim.

Jordi Royo també va alertar del fet que consumir psicofàrmacs sembla que està de moda. Si s’experimenta angoixa, aleshores es tendeix a consumir directament ansiolítics.

Pel que fa a uns anys, ia altres generacions, una de les diferències dels joves actuals i els adolescents, per al director clínic d’Amalgama7 és l’augment del consum de drogues de síntesi. Nascudes de la investigació mèdica, fa dècades, un cop descartades per a l’ús terapèutic, aquestes drogues van passar a l’ús recreatiu Tenen el problema de ser més barates, més accessibles i no calen peripècies per aconseguir-les. Hi ha més oferta a la societat i per tant hi ha més consum.

I com a societat, finalment, tenim una dificultat col·lectiva: la pressa en resoldre dificultats emocionals i el malestar que, per contra, necessiten el seu temps . Forma part de la vida travessar una experiència dolenta, i de la necessitat, per exemple, de l’experiència d’haver tingut una parella tòxica. Caldrà realment construir una estratègia per superar aquest malestar emocional. No és una qüestió que es resolgui fàcilment.

Des de la Fundació Portal agraïm la difusió i sensibilització a través dels mitjans de comunicació que duen a terme professionals com el Dr. Laporte o Jordi Royo, cofundador de la Fundació Portal i autor de llibres com SOS Adolescents , els beneficis dels quals va destinat a la missió de la Fundació: de suport als nois i noies que pateixen patologia dual ia acompanyar les seves famílies.